Les valls amagades de Lavansa

Aquest matí aprofitant aquest sol regalat, hem sortit per fí a fer una petita excursió cap a la vall de Lavansa, aquesta vall desconeguda i que tenim tant a prop. De fet ens hem arribat a una petita vall que sembla ser té el nom de Baiell.
Hem deixat el cotxe a l'inici de la pista, i hem començat a baixar a peu uns 3 km, desprès d'aquest 3 km hem agafat un camí a mà dreta que ens ha anat baixant cap al riu i en paral·lel, fins haver-lo de creuar, cosa que hem retrocedint uns metres i passant per un pont de fusta en força mal estat, desprès de creuar uns prats prop d'una cova força interessant.
Passats els prats hem seguit pujant serpentejant pel camí, hem anat guanyant alçada sobre el riu, que sentíem de fons carregat per les plujes d'aquests dies.
El nostre objectiu era una mena de mas o borda que ja havíem vist abans desde una altra vall i que semblava gran i interessant per la seva ubicació.
Continuem pel camí i arribem a un lloc on la vall s'estreta, i forma un petit canó que podem observar desde un curiós lloc on l'erosiò de l'aigua ha fet que es formin força escletxes en un cingle calcàri, d'un pam a un metre d'ampla i d'una fondaria que molts cops no es veu final.
Poc desprès elcamí comença a baixar, en  aquest punt un torrent creuava el nostr camí, a curiosita i el fet que ens trobàvem prou engorjats ha fet que el resseguíssim uns metres per descobrir, que tal i com creiem, provenia d'un barranc estret i força maco i curiós.
Al cap d'una estona hem pogut veure en la llunyanía el nostre objectiu, que per desgràcia nostra es troba a l'altre banda del riu, intentem buscar un lloc per creuar-lo però desprès de buscar un lloc poc fons o poc ample no trobem solució, el riu baixa fort així que creuar-lo es complicat, ho deixem per un altre dia.
Ens quedem devant admirant el paisatge i l'emplaçament privilegiat del mas, o el que sigui que es, i que no em pogut averigüar per no poder acostan's-hi més.
Això vol dir que tornarem, i fins i tot si ens sentim valents arranjarem una mica el camí que acusa l'oblit i el nul pas de les persones.
De tornada aprofitem per visitar una petita esglèsia que s'ha restaurt no fa gaire, l apena es que es troba tancada, doncs a l'interior es troba un retaule que també s'ha aprofitat de la restauració.
La tornada es fa una mica pesada per la interminable pujada, la gana i el sol que ja comença a empènyer.

La cova

Uns amics

El Mas en qüestiò