El castell de Calassanç

Fa uns mesos i arran d'una trucada demanant-me ajut per trobar-lo, vaig localitzar el castell de Calassanç, un castell que feia de punt de guaita i que si calia es podia comunicar amb el castell de Tost mitjançant algun tipus de senyal lluminosa, vigilant així la entrada a la vall, feina que devia compartir amb el castell de Tost.

El castell pertany aproximadament al segle VII, o VIII, tot i que no es fàcil datar-lo degut a la escasetat de documents que en parlin, el que si que sabem es que tal i com passa a la nostra comarca, aquests castells prenien forma de grans cases fortificades més que del que nosaltres coneixem com a castells, per tant us podeu imaginar que la vida era més una vida de treball i família, conreu i pagesía, en aquest cas sabem que existía un forn de calç, i que segurament a més de la calç també devien fer vi, no sé si per vendre o per consum propi, hi vaig trobar una pedra que era part del molí, i que l'expert en monumets megalítics i altres pedres amb història, Jordi Casamajor, em va aclarir el que era, un sòcol d'una premsa de vi, la pedra en qüestiò era rodona amb un forat al mig i dues marques que laterals al costat d'aquest forat, les dues marques o anclatges servien per fixar-hi uns travessers de fusta que sotenien un cargol central que tenia el seu eix en el forat, i que girava i feia baixar la premsa.

A part de la pedra sabem també que dins del mateix recinte hi existí una petita capella en la que es devia de fer la oració o la pregària diària, la cual cosa ens pot imaginar que la distància era un obstacle habitual en la vida d'aquells temps, i la impossibilitat de desplaçar-se habitualment feia que les cases grans tinguèssin la seva pròpia capella.

També vaig poder fixar-me com un mur exterior ara ja de poc més de mig metre, envoltava gran part de la casa, així doncs veiem que tot i ser una casa forta, estava envoltada per un mur per  protegir o per delimitar.

Per preservar el seu estat no donarem cap mena de dada que pugui indicar quina es la seva localització i que acabi desapareixent com molts dels castells de l'alt urgell.