El poble Saharaui

Aviat arribarà la nostra estimada Sàhara, per això he volgut fer aquest video amb algunes de les imatges que tinc d'ella i el seu poble, així també veureu la cara i la creu d'una lluita que dura més de 30 anys, no es el mateix veure un grup de Saharauis manifestant-se Via Laietana avall...qu eviure la seva realitat als campaments, com molta gent només viu una versió aquí en veureu les dues.
Així entendreu el perquè de els seus crits al cel.

Protecció del patrimoni........????Sant Serni de la Mala Sort....!! o de Coborriu

No vull ni volia que aquest bloc fos un bloc de denúncia, per això ja en tinc un altre, però no puc evitar dir res quan veig coses com aquestes, o com va ser en el seu moment l'estat de Sant Martí de Tost, en aquest cas li ha tocat a un altre sant, Sant Serni, a Coborriu de Bellver, conegut també com Sant Serni de Coborriu, i es que em sap greu veure aquesta deixadesa patrimonial que temin avui en dia, sobre tot que tenen els que poden fer alguna cosa, si estigués en les meves mans prou sabeu que ho faria.
Els que em coneixeu sabeu que tinc debilitat per la nostra història i el nostre patrimoni, penso que es el que ens identifica com a poble, i l'hem de conservar i protegir. Això ho dic perquè em ve mal de cap quan veig segons quines aberracions, animalades, o bestieses, ahir vaig estar a Sant Serni de Coborriu, volia calcar unes làpides del 1800 que estan en el que sembla un cementiri, les volia calcar perquè em dona la sensació que algun dia desapareixeran per art de màgia, com que no les he pogut calcar les he fotografiat. Com he dit tenen prop de 250 anys i em sobta i preocupa la seva disposició, hi ha una que està recolzada en un mur com qui deixa un bastó després d'una llarga caminada, el curiós d'aquesta làpida es que a sota de tot hi té dibuixada una mena de corona, us he de dir que son unes lloses de pedra calcària bastant dura, i que estan gravades a mà, com no podia ser d'una altre manera. El perquè de la corona es el que em pregunto, si es que realment ho es, l'altre làpida important, o millor dit gran, es el que em sobta més encara, si es que hi cap la opció, la he trobat arrencant l'herba, la molsa, i les plantes que hi creixien damunt d'ella, però el més increïble es que aquesta làpida enorme, té una doble funció, es la que fixa la barana d'un petit tancat que protegeix un pedestal on imagino hi havia una creu, i que com suposo la màgia l'ha fet desaparèixer.
Doncs així es, una barana de forja, està literalment clavada en ella, suposo que el terra era massa tou i hi van buscar una "pedra", una pedra que fa gairebé dos metres.
Com l'altre aquesta també té una curiositat i es que al damunt de tot apareix un dibuix d'una gran creu entre el que sembla que son dos arbres, potser xiprers, una altre curiositat, més aviat misteri per a mi, es el fet que algú!? ha esborrat el nom i la data de la mort del personatge, per amagar quelcom potser?, o per pur entreteniment.
Tot i que sembla minimament ben conservada, si ens fixem bé veurem que la única cosa que es fa periòdicament es tallar l'herba, dels voltants, ningú s'ha preocupat, per mantenir el mur que l'envolta i que formava part del camí que anava cap a l'antic poble de Coborriu, darrera l'església hi ha uns matolls que en un parell d'anys la devoraran, i a sobre d'una de les teulades hi creix un arbre que ja fa més d'un metre i que possiblement amb les seves arrels està deteriorant el sostre.
Sembla ser que la història i el temps no perdonen a Sant Serni de Coborriu, datada de finals del segle X, al 1198 els tant estimats Càtars la van saquejar, robant el que hi havia dintre, i tots els seus ornaments, aprofitant els donatius per l'adquisició de nou material van construir dues capelletes als laterals, que com no podia ser, només en queda un, al 1793, els nostres veïns de l'altre banda del Pirineu, la van cremar, potser era hivern i els va agafar fred a la nit, ja era la tercera vegada que s'aixecava quan al 1936 i com no podia ser menys entre elles, va ser profanada durant la guerra civil, així doncs el 1967 s'aixecà de nou i es restaurà per quart cop!!
Del 1967 ençà, no s'hi fet cap remodelació important que coneguem, i sembla que esperi un nou i desgraciat aconteixement per sumar a la seva llarga història, encara que sigui la única església romànica que té un gravat cúbic, es a dir en dues dimensions, d'un orant, o orador, potser no hi ha prou amb això.
Jo, però tot i així seguiré pensant que si que val la pena protegir i restaurar, però per si un cas això no passa i la vegetació i la falta d'interés per part de qui toqui, pot amb ella, jo li vaig fent fotos que sé que li agrada, i potser d'aquí uns anys quan passi per allà i vegi un munt de pedres escampades pel terra somriuré, i pensaré que jo, si que faré que la seva accidentada història no pugui amb ella.

Despoblat de Lletó XIV

Tot i estar als peus del Cadí, tot i ser pas de nombrosos rapinyaires migradors, i tot i formar part de la "Volta a Lletó", itinerari en btt; Lletó no resisteix al pas del temps i poc a poc va caient al terra mentre la serra del Cadí resta impassible davant el seu abandonament. En un marc increïblement espectacular i amb unes vistes del Cadí impressionants aquest despoblat sembla tenir un final proper, encara que hi ha una casa arreglada, la resta cauen sense treva alguna.
A la xarxa només trobem això: "El despoblat de Lletó és situat al vessant septentrional de la serra de Cadí (1 470 m), prop del coll de Vanses. Hi ha una capella dedicada a Sant Esteve. "

Despoblat de Nyus XIII

Aquest cop, no vam haver d'agafar el jeep, i tot que plovia vam sortir a la caça de Nyus, que no son animals!, si no un poblet, o un agregat, de poc més de quatre cases, això si amb la seva església.
Trobem Nyus, a la carretera que de Noves de Segre surt cap a la Guàrdia d'Ares, poc abans del desviament cap a Els Castells, el poble queda en un revolt de la carretera, i tot i que només veim tres cases, fa anys hi havia més, la despoblació i la vegetació han acabat d'ensorrar-les i amagar-les.
Tot i que a Nyus ara mateix hi viu un home gran, aviat quedarà despoblat doncs possiblement haurà de marxar a un lloc més poblat i amb mes serveis degut a la seva avançada edat.
L'església era dedicada a Sant Lluc d'Anyús, tot i que molt simple encara es manté dempeus, poca es la informació que trobem sobre aquest despoblat.

Despoblat de Senyús ( XII )

Després de les festes, i d'una mudança interminable reprenem el recull dels despoblats de l'Alt Urgell, aquest cop amb Senyús, a la Vall de Cabó, poble que ja havia visitat en anteriors excursions.
Trobem el despoblat de Senyús poc després d'entrar al poble de Cabó, seguint una pista a mà dreta que mena cap al Boumort, i prenent poc després la desviació cap a aquest poble, la pista es troba en força mal estat, i l'ús d'un vehicle 4X4 es imprescindible per arribar-hi, tot i que sempre podem fer-ho a peu, encara que la pendent es considerable i la excursió es fa una mica pesada.
De camí cap al poble passem per davant de l'avenc de Senyús, petita cavitat vertical.
El poble es troba en força bon estat, tot i que no hi viu ningú hi ha alguna casa que s'està arreglant i sembla que hi ha intencions de fer-ho amb alguna altre.
La situació es increïblement privilegiada, sobre un petit turó que domina part de la vall de Cabó, i des d'on arribem a veure el Pedraforca, fins i tot afinant l'ull veiem el despoblat d'Ares el silenci es total, i algun cop es trencat per alguna gralla, o algun ramat de cérvols fent caure pedres barranc avall.
Té una petita església romànica dedicada a Sant Iscle datada del segle XII, d'una sola nau amb un absis semicircular i un campanar de cadireta de dos ulls.

Navegant hi trobem això;
"Despoblat (1134 m alt) del municipi de Cabó (Alt Urgell), a la vall de Senyús , drenada pel barranc de Senyús, que desguassa per la dreta al riu de Cabó, aigua amunt del cap de municipi. L'església de Sant Iscle, antiga sufragània de la de Cabó, és romànica, amb absis sobrealçat i portal amb arquivolta a ponent."

La proximitat a la serra del Boumort feia que antigament les gents de les valls de Cabó i voltants es guanyessin la vida acollin i ajudant els pastors que venien del sud fent la transhumància, la ruta més coneguda i que passava prop de les valls era la anomenada La Cabanera, usada des de l'època medieval per a portar els ramats d'ovelles fins als Pirineus (a la primavera) i vice-versa (a la tardor). En aquesta serra hi ha un pas, anomenat Pas Comptador, usat els pastors per a poder comptar les ovelles que guiaven i comprovar que no n'havien perdut gaires. Quan els ramats tornaven a la tardor dels prats del Pirineu, podien optar per fer estada a Taús (pocs quilòmetres més al nord, un important centre de compra i venda de ramats) o baixar a vendre'ls a la Fira de Sant Andreu a Organyà. Aquesta situació privilegiada i el Pas Comptador donaven a Cabó una gran importància estratègica i econòmica. Molt a prop del pas Comptador s'hi troba també un pou de gel, que contribuïa també a l'activitat econòmica de la zona

Part del poble i l'esglèsia.



Finestra.



Part del poble.

Despoblat de Colldarnat ( XI )

Ahir diumenge, de nou vaig sortir a la caça d'un altre despoblat, aquest cop Colldarnat, al Municipi de Lavansa i Fórnols.
El poble es troba situat prop del coll d'Arnat, d'aquí el seu nom, aquest coll separa les valls de Tost i Lavansa, a pocs kilómetres de Montant de Tost i Torà de Tost.
El poble gaudeix d'unes vistes impressionants sobre la vall i el congost del riu Lavansa, les muntanyes nevades del Port del Compte i la serra del Cadí.
El poble presenta un estat de semiruïna, de fet només l'esglesia i una casa es mantenen dretes, la casa es de dues plantes, i estable sota la casa, la primera planta està formada per dues habitacions, la cuina, i el menjador, i una porta que dona a una possible era, derruïda, al pis de sobre dues habitacions més amb una altre de més gran sota teulada.
L'església de moment resta sencera, actualment oberta i usada com a estable, amb una capa de fems al terra.
Com a informació només he trobat això.

"Llogaret del municipi de Lavansa i Fórnols (Alt Urgell), a 1 243 m d'altitud al vessant meridional del Montsec de Tost, prop del coll d'Arnat, a la capçalera del torrent de l'Espluga, al camí vell de la vall de Lavansa a la Seu d'Urgell, per on ara passa la pista cap a Montan de Tost. Hi ha la capella de Sant Antoni de Colldarnat. No gaire lluny d'aquesta hi ha una altra capella, Sant Fruitós de l'Espluga, d'origen romànic."

Vista parcial del poble






La capella de Sant Antoni




L'interior de la capella

Despoblat d'Ares. ( X )

Seguint amb el treball sobre els despoblats de la nostra comarca, afegim a la llista, el despoblat d'Ares.
Situat sota el cim del Cogulló d'Ares, i a mig camí entre la Guàrdia d'Ares i Cabó, amb orientació sud, cap a la vessant de la Vall de Cabó.
En la tasca de recerca informativa només he trobat aquesta informació.

"Llogaret despoblat del municipi de Cabó (Alt Urgell) situat a 1 400 m d'altitud, al vessant meridional de la serra d'Ares (1 847 m, al pla Redon), gran altiplà ramader, limitat per altes cingleres, que separa la vall de Cabó de la vall de la Guàrdia o d'Aguilar. El lloc és presidit per l'església de Sant Bernabé, d'origen romànic, amb absis quadrat i dues capelles fent transsepte. Antiga sufragània de la de Cabó, ara depèn de la parròquia de Coll de Nargó. Prop hi ha les bordes d'Ares. Ares pertanyia al quarter d'Organyà, del vescomtat de Castellbò."

Es un poblet amb cases molt disperses, i sense una estructura de les edificacions formant carrers o carrerons.
En el punt alt del poble trobem l'anomenada església de Sant Bernabé, en bon estat de conservació, gràcies a que resta tancada amb candau i cadena.
El poble està orientat al sud, aprofitant així al màxim les hores de llum solar i les magnífiques vistes, les cases que resten dretes son grans masos de mes d'una planta, alguna de les edificacions té el teulat restaura i s'empra com per a resguardar bestiar, en aquest cas ovelles, al poble hi trobem aigua, d'una font que encara raja amb un petit dipòsit.
Com en molts pobles imaginem que la font era punt de reunió, doncs es troba resguardada del sol per un gran om, i hi petits murs on la gent hi devia seure, converses i converses mantingudes al llarg del temps sota aquest om, han quedat en el passat, mentre l'arbre va creixent.

Mas a Ares i vista de la Vall de Cabó i Serra de Boumort.



Interior de l'església.



Un dels masos que encara resisteix el pas del temps.