El jaciment de la vila de Víllec i el seu castell actualment estan formats per una torre i un clos, situat sobre la roca de Víllec. Les cases estan disseminades al voltant del turó i el castell, cosa que ens indica que ens trobem davant d’una antiga vila castral. Aquest fet és el que fa que tingui un interès especial, doncs ens trobem davant l’única població castral de la Cerdanya.
Els pobles o viles castrals s’organitzaven al voltant del castell. En ocasions els podem trobar dins d’una fortificació o envoltats per un mur. En d’altres, i com és el cas de Víllec, el castell estava situat en un punt elevat i tot i ser una mica més petit, era més fort: les cases quedaven fora del mur del castell però envoltades per una altre mur.
Els inicis dels pobles castrals vénen acompanyats amb el trasllat d’aquests a llocs elevats degut possiblement a una causa de conflicte en la qual el poble es trobava amenaçat o insegur. Aquest procés de trasllat també se’l coneix com encimbellament. Aquest ens trasllada als primers anys de l’edat mitjana, tot i que el procés d’encimbellament al Pirineu fou tardà en relació a la Catalunya vella, podem dir que el castell de Víllec, com la seva població, es degueren establir cap als voltants del segle IX, si no abans, doncs ja hi ha esment d’aquests al segle X.
Si passegem pels voltants del castell veurem encara restes de parets, la qual cosa farà que tinguem una idea de la grandiositat de la construcció i de la seva distribució. Hi ha estances que queden penjant gairebé sobre el buit, suposadament amb la intenció de controlar millor les possibles invasions o el transport de mercaderies per antigues rutes comercials. En aquest cas, el castell controlava l’antiga ruta que creuava pel pas del Cabirol, pel Cadí, una antiga ruta de la sal que venia del Solsonès.
També podem veure com hi ha murs que, actualment, resten fora de l’abast de qualsevol persona que hi vulgui arribar a peu. Hauríem de realitzar una delicada grimpada, fet que ens dóna una idea de com n’era de costós, complex i perillós construir una edificació d’aquest tipus.
Amb això ens adonem que l’abandonament no és un fet propi del segle XVI, tot i que sí més usual, degut als avenços industrials, sinó que es van produir una sèrie d’abandonaments al Pirineu deguts a la crisi de finals de l’edat mitjana.
Així doncs, quan parlem de despoblament al Pirineu no només hem de pensar en l’abandonament dels pobles de muntanya fa un parell de segles, per marxar a les capitals a la recerca de feina, sinó que podem retrocedir cap a l’edat mitjana, com va ser el cas de Víllec.
Cal remarcar que, tot i estar declarat BIN, el pas del temps acusa el seu estat de deteriorament, i possiblement, si no s’hi fa res per evitar-ho, d’aquí uns anys el conjunt no serà més que un munt de pedres que la vegetació anirà cobrint a poc a poc.
Detall dels murs i de part de la torre.
Murs i restes d'algunes vivendes.
