Avui a la tarda hem sortit a passejar una mica, entre tempesta i tempesta, a buscar flors i bitxos per estrenar el meu nou objectiu macro.
Casualment hem trobat prop d'un mas el que devia de ser la ermita del veïnat, i a l'entrada al terra una llosa amb tres creus gravades, no he pogut resistir-me i després de seguir aquests dies el bloc del senyor Casamajor, m'he animat i l'he fotografiat.
Com ja sabreu ja fa uns dies que vàrem tenir a la Seu la fira de primavera, una fira on el bestiar es protagonista i on aquest any, a més ha sigut el centre d'atenció, doncs es va celebrar el concurs de catalunya de la raça Frisona.
Després de tres dies de treball fotogràfic us paso el resultat en forma d'slide, amb una música de fons de luxe, la del conegut Louis Prima.
Normalment sempre que surto a fer fotos vaig a caçar imatges sense buscar res concret intentant captar alló que em sobta i sorprén visualment, i que intento captar donant una visió diferent a la que els meus ulls veuen, desprès quan arribo a casa les passo al ordinador i les repasso mirant quina d'elles em diu alguna cosa especial tenint en compte el moment de fer-la i el lloc, i el meu estat d’ànim, així com també el que m'ha costat fer-la o trobar el lloc, una equació una mica complicada de entendre....
Ahir ho vaig fer al inrevés, vaig sortir ja amb una idea preconcebuda del que volia fotografiar, volia una foto de paisatge que transmetés una sensació de pau, immensitat, serenor, calma, un lloc en el que hi vingués de gust estirar-s’hi, descansar i contemplar els núvols passar mentre el sol ens escalfa, buscava una foto per dedicar-li a l'Albert Roig.
Per que quan la observi pensi en tot això, per que es pugui relaxar i recreï la vista mentre l'observa, potser massa coses per una sola imatge però diuen que la intenció es el que conta, i sobretot per que quan estigui millor hi vagi.
Cuida't Albert, com a ocasió especial en penjaré dues.
Les vaig fer ahir al matí, per sobre d'Ortedó, i quan vaig veure el lloc vaig pensar que aquí, amb temps i una ment oberta tot això es podia arribar a sentir.
En la primera imatge veiem la serra de Prada i la serra de Montant mirant a la nostra esquerra, en la segona i cap a la dreta veiem els cims enblanquinats d'Andorra i la Cerdanya.
En la meva estada a Torla vaig poder gaudir d'unes excursions pel Parc d'Ordesa, en una d’aquestes excursions a unes cascades, vaig poder veure un dels pics nevats a través de les branques d'un arbre i em va venir al cap una imatge diferent al que veia i al que era. Tal i com jo ho veia semblava que fos un mosaic fet amb trossos de vidre al més pur estil gaudinià i que conformava la imatge d'unes muntanyes nevades.Tot plegat una mica d’imaginació, que en aquells moments de descans i en bona companyia es fan més màgics i divagadors.
Una cosa em va quedar clara en aquells segons d’imaginació teletransportada, i es què, per molt que les coses semblin ser el que son, amb imaginació els hi podem donar la volta per acabar sent allò que vulguem imaginar en aquell moment.
La imaginació es el que ens far ser éssers únics, el que ens permet ser qui no som, i el que ens permet ser on no som, i de vegades en algun moment de les nostres vides ens cal imaginació per fer una passa més en un món més utòpic, i no tan cerebral.
Dades de la foto
Obertura f 10
Temps exposició 1/250
Distància focal 18 mm
Després d'uns dies de relax i descans, tornem a la feina, al fer de cada dia, al trobar-nos amb la gent de sempre i a seguir el camí que per uns dies havíem deixat.
El riu Ordesa o Arazas obrint-se pas per la vall d'Ordesa
Dades de la foto
Obertura f11
Exposició 1/320 s.
Distància focal 18 mm.
Després de setmana Santa i per fugir de les aglomeracions ens hem escapat uns dies a Torla, al Pirineu Aragonés, a les portes del parc nacional d'Ordesa i Mont Perdut, a desconectar, descansar i caminar hem arribat avui amb una nevada d'uns vint cm.
Avui 23 de març faig 35 anys, es podria dir que m'apropo a l'equador de la meva vida, al menys de la meva vida més útil i efectiva.
Us penjo una foto que he retocat amb el ja conegut efecte Orton, vull celebrar l'aniversari amb tots vosaltres mostrant-vos aquesta imatge de natura i en particular una imatge d'un riu, per què l'aigua és vida, és vida a la natura i a la terra, es un element natural de vital importància a la natura, i que energèticament ens renova i neteja.
Aigua que espero em segueixi donant aquesta energia i il·lusió a la vida, l'amor a la natura, a la família i als amics, aigua que em renovarà l'energia en els mals moments, i quan vagi a fotografiar-la, quan posi les meves mans en ella i noti com corre i com em refreda la mà poc a poc, mentre es desprèn de mi aquesta energia negativa, aigua que veuré quan tingui sed, i aigua que em refrescarà quan tingui calor.
I sobretot aigua que regarà i alimentarà els arbres i les plantes dels boscos, amb els seus habitants, aigua que donarà a la natura la vida que l'home poc a poc li pren, una natura que seguiré respectant i tractant amb tot l'amor d'un fill, per què la natura es i sempre serà la meva com una altre mare, i amb això sé que sempre que passegi per una muntanya em sentiré com a casa sigui on sigui.
El meu desig es per què aquesta natura no la perdem, no la destruïm, i no la ferim més del que ho hem fet, desitjo que entre tots la cuidem i respectem, com a una persona gran i sabia, una persona que es mereix tot el respecte del món, i una persona de la que encara ens queda molt i molt per aprendre.
Amics, coneguts i familiars, concediu-me aquest desig.
Riu de la Llosa (Cerdanya)
