Morters i Estelareny XV i XVI

Avui he sortit en busca dels pocs despoblats que em queden per acabar aquest projecte, Morters i Estelareny.
A Morters ja hi he pujat més d'un cop, hi he pogut veure com el pas del temps ha castigat el poble, parets que abans èren dretes ara han caigut, i la natura avança implacable recuperant el que un cop va ser seu.
Estelareny fa molts anys que el conec, però no hi havia pogut arribar encara fins avui,  el camí al començament es difús, però als pocs metres es fa visible i evident, una passejada desde Morters que no ha durat més de 30 minuts, he anat seguint el que amb tota probabilitat es el camí ral que anava de la Seu a Sant Joan Fumat, passant per Anserall, Morters, Estelareny, Farrera dels Llops i Sant joan, es curiós veure com encara es conserven els marges de pedra fets aleshores, fins i tot he trobat una petita font que encara rajava i que a l'estiu deu ser un punt fresc i amb ombra.
L'estat d'Estelareny es lamentable, de tots els pobles que he visitat fins ara us puc dir que aquest es el "Condemnat", els esbarzers, els rosers i altres arbustos i arbres van envaïnt el terreny i reocupen el sól, la despoblació i l'abandó fan la resta, aquest es un poble que té tots els números a ser oblidat i desaparèixer molt aviat.
A part deles cases, només una creu al cementiri dona fé que allà hi va viure algú.

Cases trencades, d'ànimes trencades,

gent fugida amb somnis esvaïts.

Ànimes perdudes, amb il·lusions apagades,

Cors trencats, i morts en l'oblit.

L'oblit dels anys, l'oblit d'un poble.

Casa a Morters

Casa a Estelareny

Contrastos de Tardor

En mmig d'aquest extrany pont, amb festa, treball, guàrdies, etc. avui al matí com qui surt del fons del mar en busca d'aire per respirar, he sortit a perdre'm pels voltants del cadí.
Amb la motxilla a l'esquena i el trípode a la mà m'he endinsat en bosc per sentir el seu esperit i respirar la seva humitat i els seus aromes tardonians i enmolsats, que juntament amb la fresca i el silenci fan que un se senti com a casa, que es com m'hi sento jo.
Després de la passejada de rigor pel bosc per fí m'ha vingut la inspiració i he canviat l'angular pel macro per cercar petits detalls que m'agrada fer grans.
Curiosament he trobat una petita marieta que amb els lents moviments, a causa del fred, suposo, anava fent equilibris entre fulles mortes i descompostes que anàven perdent els colors.
 La reconeixeu....es algún descendent llunyà, i avui m'ha ofert el seu equilibrístic passeig.

Tardor i foscor.

Encara no havia penjat cap imatge tardoniana. Així que l'altre dia experimentant amb la nit, les llums, i per desgràcia el vent, vaig decidir buscar imatges diferents a les que veiem habitualment i mostrar-vos un món màgic i diferent, que existeix de veritat, el món nocturn, que barrejat amb la tardor ens dona imatges que difícilment imaginaríem, doncs per qui no ho sàpigue, la nit es fosca i poc que ens hi veiem.
Tot i que en un principi havia de ser una il·luminació amb espelmes, el vent va impossibilitar qualsevol intent, així que vaig acabar amb el frontal a la mà i apuntant els elements.

Fotospelunca (espeleofoto)

Com que no podem parar quiets, iniciem un nou projecte, aquest cop m'endinsaré en la foscor, la foscor absoluta de les coves que ens envolten per mostrar-vos el seu interior d'una manera diferent.
Ahir vam marxar a la cova d'Annes, sense complicar-nos molt donat que era la primera prova, tot i que la il·luminació encara està per definir, aquesta primera sèrie la vaig començar il·luminant amb el falsh, però no com penseu, si no que amb la càmera fixa en un trípode, i amb diferents temps d'exposició, finalment i amb aquesta il·luminació el temps més acceptable va ser 30", amb altres tipus d'il·luminació haurem de seguir experimentant.
En aquesta cova a més em vaig ajudar del frontal, en aquesta imatge en concret surto jo amb el frontal a la dreta de la imatge, i en la de més a baix a l'esquerra.
Espero que us pugui anar mostrant diferents imatges d'aquestes cavernes i pugueu gaudir amb les imatges.

Per cert que "spelunca" vol dir cova o caverna en llatí....